Quanta aigua consumeix el turisme a les Balears? Allò que la pandèmia ens ha permès comptabilitzar
Autors: Bartolomé Deyà Tortella, Celso García, Jorge Lorenzo Lacruz, Enrique Morán Tejeda, Pablo Rodríguez Lozano i Dolores Tirado.
Grup de Recerca en Recursos Hídrics i Canvi Global (GLOWATER)
Un dels comentaris més freqüents entre la població resident a l'arxipèlag balear és "el turista consumeix molta aigua". Aquesta afirmació, en què es basa o es sustenta? Hi ha dades que la corroboren? Se sap quanta aigua consumeix un turista? Es pot calcular?
Són moltes les preguntes referents a la relació entre turisme i aigua que no tenen una resposta fàcil. És evident que l'activitat turística necessita aigua: els turistes venen durant l'època més càlida de l'any, fan activitats aquàtiques, es banyen en aigua salada, suen i s'han de dutxar. Es miri com es miri, l'aigua està lligada al turisme i aquest no pot viure sense ella. A més, el turisme es concentra temporalment quan hi ha menys aigua a unes illes amb limitacions territorials i de recursos renovables. És a dir, molta gent coincideix en un espai reduït durant un temps limitat i en un moment d'estrès hídric.
Falta d'informació
Si se sap de la importància de l'aigua per al turisme, com és que no la tenim comptabilitzada? Doncs perquè les activitats turístiques i els llocs on s'allotgen els turistes consumeixen aigua de la xarxa urbana d'abastament, la mateixa que els residents, el comerç o la indústria. Totes aquestes activitats domèstiques queden registrades en el consum urbà del municipi. Per entendre'ns: no hi ha informació del consum d'aigua desglossada per activitats. A la literatura científica hi ha exemples de diferents hotels arreu del món on la companyia d'aigües, l'hotel o la cadena hotelera ha facilitat aquestes dades, però si un ciutadà consulta el pla hidrològic de les demarcacions turístiques com les Canàries, les Balears o el Segura i el Xúquer no trobarà dades sobre el consum d'aigua per part del turisme.
La pandèmia, una oportunitat única
L'any 2020 la pandèmia COVID va copejar amb força la nostra vida, i a l'arxipèlag un dels nostres recursos: el turisme. Per primera vegada a la història vàrem tenir un confinament que provocà l'aïllament de les illes. Des de mitjans de març fins finals de juny la prohibició d'entrada de persones per mar i aire va generar la situació que anomenem turisme zero. La mobilitat i activitat quedaven clarament reduïdes a aspectes essencials de la vida. L'aigua que es consumia a les Balears era exclusivament per part dels residents. Aquesta anomalia ens va permetre plantejar una possible resposta a la pregunta que sempre ens havíem fet al grup de recerca: quanta aigua consumeix el turisme?
No teníem turistes, per tant, podíem obtenir a escala municipal quanta aigua es consumia durant els mesos d'abril, maig i juny del 2020 i comparar-la amb els mateixos mesos de l'any anterior quan hi havia turisme. La tasca no era fàcil perquè es necessitava la col·laboració dels municipis i que la mostra fos representativa de les quatre illes i de les diferents tipologies turístiques dels municipis.
La col·laboració amb el Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern balear fou decisiva per obtenir dades de nou municipis. L'anàlisi de les dades mostra que durant el confinament o període de turisme zero hi hagué un descens del 24% en el consum d'aigua a les Illes Balears. És a dir, un de cada quatre litres que es consumeixen a l'arxipèlag és pel turisme. Traduït a volum serien uns 33 milions de metres cúbics, xifra semblant a la que utilitza l'agricultura de regadiu amb aigua subterrània. A Mallorca hi ha dos embassaments que, plens d'aigua, emmagatzemen 11 milions de metres cúbics. El turisme a les Illes Balears consumiria, cada any, tres vegades els dos embassaments a vessar.
Els municipis més turístics, els més afectats
A la ciència, les mitjanes amaguen la realitat dels números a nivell d'un territori tan diferent i de contrastos com les Illes Balears. Quan les dades es miren a escala municipal, els valors obtinguts prenen un altre significat. Les variacions en el consum d'aigua entre els municipis són importants en funció de la seva especialització envers el turisme. Els municipis més turístics havien reduït el consum en un 58%, els d'activitat turística mitjana en un 40% i els de baixa activitat en un 14%. És a dir, el turisme consumeix molta aigua en aquells municipis en els que les pernoctacions turístiques representen més d'un 40% de la seva població total (turística i resident) com és el cas de Muro, Formentera, Sant Antoni, Alcúdia o Calvià. En canvi, a municipis amb molta població resident com Palma, Eivissa o Maó, el consum del turisme és baix i es situa per davall del 16%.
És a dir que, com a valor mitjà a les Balears, el turisme consumeix un percentatge que ens pot semblar baix. En canvi, en fer l'anàlisi per municipis i segons la seva tipologia turística, ens adonem que el consum d'aigua és molt important a determinats municipis i que no se sap com podran suportar les futures pressions del turisme sobre l'aigua. Ara bé, l'estudi també ens mostra que aquells municipis grans on viuen majoritàriament els residents, com Palma o Eivissa, el consum d'aigua és elevat i la seva pressió humana diària a les Balears també és un element a tenir present en la gestió de l'aigua.
Tots som responsables
L'estudi corrobora una realitat que no tenia una comptabilitat: el turisme consumeix aigua i en alguns indrets de manera excessiva; però també desmitifica que el turisme és l'únic responsable d'aquest consum i que la població resident representa una pressió important sobre els recursos hídrics a les Balears. La gestió actual i futura de l'aigua passa per reconèixer i avaluar aquesta pressió per part dels turistes i dels residents en funció de la tipologia del municipi. La pandèmia, desgraciadament, ens ha facilitat les dades. Aquesta recerca és una passa endavant que reclama la comptabilitat de l'aigua: publicar les dades de consum per a cada activitat. La societat ho agrairà i servirà per tenir un debat seriós entorn a l'aigua amb dades reals, i no fictícies o inventades.