L’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) i la Unitat de Divulgació i Cultura Científica (UDCC-UIB) han organitzat el curs «Comunicar ciència: explicar la recerca o fer de periodista?» dins el pla de formació que anualment proposa l’IRIE per al personal docent investigador (PDI) de la Universitat de les Illes Balears. El curs s’ha desenvolupat els dies 20, 21, 22 i 27 de març de 2023 i hi han participat 31 alumnes i 6 professors amb l’objectiu global de formar, orientar i oferir algunes pautes per als investigadors i investigadores de la UIB respecte a la comunicació i la divulgació científica. La formació de personal investigador és també un dels objectius estratègics de la Unitat de Divulgació i Cultura Científica, tant per a enguany com per als pròxims anys. S’ha de tenir en compte, a més, la necessitat de fer valer el coneixement que atresora la UIB i la investigació que hi té lloc per fer-los arribar a la societat mitjançant diversos canals de transferència del coneixement. 

Objectius:

Per què és important comunicar i donar visibilitat a la recerca que fan els investigadors? Com fer-ho d’una manera efectiva? El curs ha ofert consells al personal investigador per relacionar-se amb els periodistes, vèncer recels mutus i establir nexes de confiança entre ambdós col·lectius. També s’han facilitat estratègies i pautes perquè siguin els mateixos investigadors els encarregats de comunicar la seva recerca i comprovar, així, els grans avantatges que per a ells mateixos i per a la societat en general reporta la divulgació científica. El curs ha constat de diverses parts: teoria, pràctiques i un debat el dia de la clausura.

Continguts generals:

·         Com parlar?

·         Com escriure?

·         El valor de les paraules i de les imatges.

·         Els canals a l'abast per comunicar ciència.

·         Recels i confiança entre científics i periodistes.

·         L'experiència és un grau? El punt de vista d'una periodista científica i el punt de vista d'una investigadora.

·         Taller pràctic: atreveix-te a ser periodista.

·         Eines per fer arribar la recerca a la societat.

·         Com adaptar el discurs d'un investigador a la premsa escrita, a la televisió i a la ràdio.

20 de març. Inauguració del curs amb Enric Culat, Óscar Menéndez i Victoria Toro. Sessió presencial de 16 a 18 hores. Sala de Graus de l'edifici Antoni Maria Alcover.

21 de març. Classes amb Victoria Toro i Óscar Menéndez. Sessió en línia de 12 a 14 hores. 

22 de març. Classes amb Victoria Toro i Óscar Menéndez. Sessió en línia de 12 a 14 hores.

27 de març. Classes amb Victoria Toro i Esther Sánchez. Sessió en línia de 12 a 14 hores.

27 de març. Clausura del curs amb Enric Culat, Maria Bel Pocoví, Mar Leza i Óscar Menéndez. Sessió presencial de 16 a 18 hores. Sala de Graus de l'edifici Antoni Maria Alcover.

Enric Culat: periodista científic, coordinador de la Unitat de Divulgació i Cultura Científica a la UIB i creador del programa de ràdio Balears fa ciència.

Òscar Menéndez: comunicador científic, consultor, creador de Ciencia en Redes.

Victoria Toro: consultora de comunicació científica, periodista científica, directora de Comunicació de la Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas.

Mar Leza: investigadora i professora de Zoologia al Departament de Biologia de la UIB, i cap d'estudis del grau d'Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural de la UIB.

Maria Bel Pocoví: periodista, cap del Servei de Comunicació de la UIB.

Esther Sánchez: comunicadora científica, periodista del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i copresentadora del programa de ràdio Mundos posibles, de Carne Cruda.

 Conclusions:

 - La comunicació pública de la ciència comença a ser percebuda per part dels investigadors com una obligació més de la carrera científica. Que els investigadors comuniquin la seva recerca a la societat hauria d’entendre’s com un signe de normalitat i hauria de formar part de la quotidianitat i del dia a dia. En aquest sentit, al llarg del curs s’ha destacat la importància de comunicar i donar visibilitat a la recerca que fan els investigadors.

- La societat necessita i demanda bona informació sobre ciència. Com a conseqüència, cal adaptar el missatge científic i la comunicació a les necessitats i capacitats del públic al qual es dirigeix ​​en cada moment aquest missatge. En aquest sentit, l’existència molt limitada de programes de ràdio i de televisió i de suplements de ciència a la premsa escrita s’hauria de considerar una anomalia a corregir. La inexistència d’espais de comunicació especialitzats condiciona, en certa manera, el discurs dels científics a l’hora d’arribar al públic. Tot i així, hi ha altres canals igualment vàlids per comunicar ciència i fer-la arribar a la societat (xarxes socials, blogs, congressos de divulgació científica i altres esdeveniments especialitzats).

- És necessari que hi hagi periodistes experimentats en un mitjà concret i hiperespecialitzats en la transmissió de la ciència a través d'aquest mitjà. Per això, fan falta més periodistes especialitzats en ciència i que estiguin formats, d’una manera o d’una altra, en el discurs científic i en la divulgació científica. Fins a quin punt la preparació i la formació són importants? Qui s’ha d’encarregar d’aquesta formació: els periodistes, els gestors dels mitjans o els científics? Quin paper s’atribueix als màsters de comunicació científica en aquest escenari de formació? Al llarg del curs s’ha tractat de donar resposta a totes aquestes qüestions.

- Les dificultats pròpies de la comunicació de la ciència es poden superar amb l’adaptació dels discursos i amb una combinació adequada de recursos, tant materials com humans. Com vèncer els recels mutus i establir nexes de confiança entre ambdós col·lectius (periodistes i investigadors)? La desconfiança d’un científic, sigui fonamentada o no, pot arribar a malmetre un bon article? Qui hi guanya més quan s’estableixen nexes de confiança: el periodista, l’investigador, o tots dos? El curs ha tractat de donar resposta també a aquestes qüestions.

- El curs ha anat dirigit bàsicament al personal investigador de la UIB i s’han donat consells i algunes pautes per relacionar-se amb els periodistes. També s’ha tractat el futur de la comunicació científica, el nivell, la manca d’especialització, les xarxes socials, el llenguatge periodístic adaptat als diferents mitjans (premsa escrita, ràdio i televisió), els titulars, les fotografies que acompanyen les informacions, les entrevistes, els reportatges, etc.

 

Amb la col·laboració de: