Sembrant salut: el poder de la nutrició perinatal
Autors: Pere Bibiloni Coll (responsable) y Carmen García Ruano
Professores coautores: Joana Sánchez Roig y Paula Oliver Vara
Laboratory of Molecular Biology, Nutrition and Biotechnology (LBNB) - NuBE group
Segur que alguna vegada has viscut de prop totes les preocupacions que experimenta una persona embarassada, entre les quals destaca l’alimentació: gens d’alcohol, evitar peix cru, prendre suplements d’àcid fòlic i un llarg etcètera. Tot això apunta que la nutrició materna és un pilar clau per a la salut del nadó.
L’alimentació de la mare que té lloc al voltant ('peri') del naixement ('natal') es coneix com a «nutrició perinatal» i comprèn no només l’embaràs, sinó també la preconcepció i la lactància. Per tant, aquest delicat període és més llarg del que comunament es creu i, a més, s’hi suma el desconeixement general de l’impacte que té: sabem fins a quin punt afecta la dieta materna la descendència?
Programant la salut dels teus fills i filles
L’estil de vida de les mares pot condicionar en la descendència un risc més gran de patir malalties diverses en l’edat adulta [1]. Sí, ho has llegit bé, en l’edat adulta. Aquest fet es coneix com a «programació metabòlica» i engloba tots els estímuls que ocorren durant un període de vida crític (en aquest cas, l’etapa perinatal) i que acaben exercint un efecte en la salut a llarg termini.
Dins d’aquests estímuls, es troben la dieta i el pes materns, a més del tipus de lactància [2]. Així mateix, les conseqüències derivades engloben malalties cardiovasculars, obesitat o diabetis [3]. Actualment, aquestes són algunes de les causants d’una mortalitat mundial més elevada [4]. Per tant, hem de donar a aquest fenomen la importància que es mereix.
Durant la gestació, la virtut és en el terme mitjà
Per demostrar amb fets aquest impacte durant la gestació, no hi ha exemple millor que la fam holandesa de 1944. A causa de la Segona Guerra Mundial, els aliments varen començar a escassejar en certes zones d’Holanda i es va arribar a racions menors a un terç de la recomanació diària. Aquesta falta de nutrients va coincidir amb la primera meitat de l’embaràs de milers de dones d’aquesta àrea. I com es varen veure afectats els seus fills? En l’edat adulta, varen mostrar majors ràtios d’obesitat en comparació amb els de dones d’altres zones que no varen passar fam [5].
La teoria del «fenotip estalviador» explica aquest fet [6]. Com que les mares tenien un dèficit nutricional durant la gestació, el metabolisme dels seus fills es va adaptar per poder sobreviure: eren més eficients a l’hora d’obtenir energia dels aliments. Tanmateix, quan deixa d’haver-hi escassetat, aquesta condició pot conduir a l’obesitat.
En conseqüència, podríem pensar que, a l’altre extrem, una dieta hipercalòrica durant l’embaràs resultaria en un pes corporal més baix de l’infant. No obstant això, passa el contrari. Sabem que, si es menja en excés, la descendència tindrà més greix corporal [7]. Aquest cas és especialment rellevant en la nostra societat actual, en la qual trobam una superabundància d’aliments.
Així doncs, tant una desnutrició com una sobrenutrició desemboquen en la mateixa herència desfavorable. És amb una dieta equilibrada i de qualitat que s’aconsegueix que el risc d’obesitat de la descendència sigui el mínim (figura 1).
La llet materna, un veritable superaliment
La lactància és un altre pilar fonamental en la programació metabòlica. Després d’analitzar més de 300.000 nens, s’ha demostrat que la llet materna, en comparació amb la de fórmula, protegeix de l’obesitat infantil [9]. Tot i que, si volem que aquesta protecció sigui òptima, cal allargar la lactància materna un mínim de sis mesos. Així, el risc d’obesitat infantil disminueix fins a un 33 per cent. Cada mes compta: si en dura menys de tres, es perd l’efecte protector i els resultats són similars a l’alimentació de fórmula.
Per què es produeixen aquestes diferències impactants? Tot i que la llet de fórmula s’ha anat perfeccionant, encara falta molt perquè s’equipari amb un aliment tan complex com la llet materna. A més dels nutrients essencials, aquesta també conté reguladors del funcionament de l’organisme importants: hormones com la leptina, reguladors genètics com els micro-ARN i, fins i tot, microbiota [10]. Després d’anys de recerca, el grup de Nutrigenòmica, Biomarcadors i Avaluació de Riscos (NuBE) de la UIB ha demostrat els efectes beneficiosos d’aquests components, entre els quals destaca la leptina, que pot protegir contra l’obesitat i patologies associades en l’edat adulta [11, 12].
Però la llet de cada mare és diferent. Aquesta composició tan interessant pot empitjorar per uns mals hàbits. Estudis en rosegadors apunten que una dieta desequilibrada altera el perfil d’aquests components essencials [13, 14, 15]. Això, al seu torn, impacta en el desenvolupament del lactant. Per tant, l’alimentació materna durant la lactància també és un factor clau i s’ha de cuidar tan bé com durant l’embaràs.
I els pares què han de dir de tot això?
Tot i que és innegable que la dona té un paper directe en el desenvolupament fetal, estudis recents apunten també al pare com un actor principal en aquesta obra. Uns mals hàbits paterns contribueixen a una programació metabòlica subòptima. I, en aquest cas, el període crític és el previ a la concepció.
Això es pot explicar per modificacions moleculars en els espermatozoides. La càrrega genètica que porten pot quedar marcada per un entorn negatiu, com és el cas de l’obesitat, la diabetis, el tabaquisme o una dieta desequilibrada [16]. Així, quan es fecunda l’òvul, l’embrió hereta aquesta empremta que podria acabar sortint a la llum. Tota acció té les seves conseqüències, fins i tot les menys evidents.
Trencant el cicle
L’ambient obesogènic de la societat actual dificulta adquirir un estil de vida saludable. Per tant, cada vegada són més les persones en edat reproductiva amb mals hàbits que podrien provocar una inadequada programació metabòlica en la seva descendència. Així, en generacions futures, l’obesitat estarà encara més estesa, cosa que retroalimenta aquest bucle [17] (figura 2).
És de crucial importància prendre mesures per trencar aquest cicle de transmissió de l’obesitat entre generacions. Com ara ja sabem, el llegat als nostres fills no es limita a uns gens estàtics. Hi ha molts altres factors involucrats en els quals sí que podem marcar la diferència. Cuidant la nostra salut avui, apostam pel seu benestar demà.
Referències
[1] J. D. Preston, L. J. Reynolds, and K. J. Pearson, “Developmental Origins of Health Span and Life Span: A Mini-Review,” Gerontology, vol. 64, no. 3, pp. 237–245, 2018, doi: https://doi.org/10.1159/000485506
[2] J. Strain, F. Spaans, M. Serhan, S. T. Davidge, and K. L. Connor, “Programming of weight and obesity across the lifecourse by the maternal metabolic exposome: A systematic review,” Molecular Aspects of Medicine, vol. 87, p. 100986, Oct. 2022, doi: https://doi.org/10.1016/j.mam.2021.100986
[3] C. Pico and A. Palou, “Perinatal programming of obesity: an introduction to the topic,” Frontiers in Physiology, vol. 4, 2013, doi: https://doi.org/10.3389/fphys.2013.00255
[4] Organización Mundial de la Salud, “Las 10 principales causas de defunción,” Who.int, May 24, 2018. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/the-top-10-causes-of-death
[5] G. P. Ravelli, Z. A. Stein, and M. W. Susser, “Obesity in young men after famine exposure in utero and early infancy,” The New England journal of medicine, vol. 295, no. 7, pp. 349–53, 1976, doi: https://doi.org/10.1056/NEJM197608122950701
[6] C. N. Hales and D. J. Barker, “The thrifty phenotype hypothesis”, British medical bulletin, vol. 60, no. 1, pp. 5–20, Nov. 2001, doi: https://doi.org/10.1093/bmb/60.1.5
[7] T. L. Crume et al., “Maternal dietary intake during pregnancy and offspring body composition: The Healthy Start Study,” American Journal of Obstetrics and Gynecology, vol. 215, no. 5, pp. 609.e1–609.e8, Nov. 2016, doi: https://doi.org/10.1016/j.ajog.2016.06.035
[8] R. Martorell, A. D. Stein, and D. G. Schroeder, “Early Nutrition and Later Adiposity,” The Journal of Nutrition, vol. 131, no. 3, pp. 874S880S, Mar. 2001, doi: https://doi.org/10.1093/jn/131.3.874s
[9] J. Qiao, L.-J. Dai, Q. Zhang, and Y.-Q. Ouyang, “A meta-analysis of the association between breastfeeding and early childhood obesity,” Journal of Pediatric Nursing, vol. 53, pp. 57–66, Jul. 2020, doi: https://doi.org/10.1016/j.pedn.2020.04.024
[10] S. Y. Kim and D. Y. Yi, “Components of human breast milk: from macronutrient to microbiome and microRNA,” Clinical and Experimental Pediatrics, vol. 63, no. 8, pp. 301–309, Aug. 2020, doi: https://doi.org/10.3345/cep.2020.00059
[11] C. Picó, F. Reis, C. Egas, P. Mathias, and P. Matafome, “Lactation as a programming window for metabolic syndrome,” European Journal of Clinical Investigation, vol. 51, no. 5, Jan. 2021, doi: https://doi.org/10.1111/eci.13482
[12] M. Palou, C. Picó, and A. Palou, “Leptin as a breast milk component for the prevention of obesity,” Nutrition Reviews, vol. 76, no. 12, Oct. 2018, doi: https://doi.org/10.1093/nutrit/nuy046
[13] C. Binder, S. Baumgartner-Parzer, L.-I. Gard, A. Berger, and A. Thajer, “Maternal Diet Influences Human Milk Protein Concentration and Adipose Tissue Marker,” Nutrients, vol. 15, no. 2, p. 433, Jan. 2023, doi: https://doi.org/10.3390/nu15020433
[14] C. A. Pomar, H. Castro, C. Picó, F. Serra, A. Palou, and J. Sánchez, “Cafeteria Diet Consumption during Lactation in Rats, Rather than Obesity Per Se, alters miR-222, miR-200a, and miR-26a Levels in Milk,” Molecular Nutrition & Food Research, vol. 63, no. 8, p. 1800928, Feb. 2019, doi: https://doi.org/10.1002/mnfr.201800928
[15] C. A. Pomar et al., “Maternal diet, rather than obesity itself, has a main influence on milk triacylglycerol profile in dietary obese rats,” Biochimica Et Biophysica Acta. Molecular and Cell Biology of Lipids, vol. 1865, no. 2, p. 158556, Feb. 2020, doi: https://doi.org/10.1016/j.bbalip.2019.158556
[16] C. Eberle, M. F. Kirchner, R. Herden, and S. Stichling, “Paternal metabolic and cardiovascular programming of their offspring: A systematic scoping review,” PLoS ONE, vol. 15, no. 12, Dec. 2020, doi: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0244826
[17] S. C. Bronson and V. Seshiah, “Transgenerational Transmission of Non-communicable Diseases: How to Break the Vicious Cycle?” Cureus, vol. 13, no. 10, Oct. 2021, doi: https://doi.org/10.7759/cureus.18754