Sexe, dopamina i molt més. Què s'amaga darrere el parkinson?
Autora: Antònia Siquier Perelló
Grup d’investigació de Neuropsicologia i Cognició; Departament de Psicologia, UIB
Imagina't la malaltia de Parkinson. Què veus? Probablement, un home gran amb les mans tremoloses, la mirada perduda i un rostre inexpressiu. Camina amb passos curts i inestables, gairebé arrossegant els peus i lleugerament inclinat cap endavant, com si estàs a punt de caure.
La descripció inicial és vàlida, però també pot estar influenciada per la tradició científica. El Parkinson no entén d'edats, sexe ni fronteres. Què és i què s'amaga darrere de la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent després de l'Alzheimer? Quines són les seves cares menys conegudes? Afecta a tothom igual? Són preguntes que desgranarem a continuació.
Figura 1. Il·lustració del Parkinson per William Richard Gowers, extret del Manual of Diseases of the Nervous System (1886)
Què entenem per Parkinson?
El Parkinson es defineix com un trastorn neurològic crònic i progressiu caracteritzat per la neurodegeneració de les principals fonts de dopamina implicades en el control dels moviments, com la substància negra i l'àrea tegmental ventral. Aquesta deficiència dopaminèrgica provoca una marcada lentitud dels moviments (bradicinèsia), que pot anar acompanyada de rigidesa, inestabilitat postural o tremolor en repòs. Aquests són els símptomes clàssics del Parkinson, essencials per emetre un primer diagnòstic. No obstant això, el tremolor no és sinònim de Parkinson. De fet, 4 de cada 10 pacients no experimenten tremolors, i això no significa que la malaltia no sigui present, de cap manera.
Qüestió de dopamina? Sí, però no només
Més enllà dels dèficits dopaminèrgics, moltes altres alteracions en diferents sistemes conformen la fisiopatologia d'aquest trastorn. Així doncs, els símptomes motors són només un esbós d'un quadre molt més complex i heterogeni, ple de símptomes que poden ser igual o més discapacitants que els símptomes motors, i que van erosionant la funcionalitat i qualitat de vida de qui els viu.
Alteracions en la fase REM del son, depressió, dolor, dèficits cognitius, reducció de la capacitat olfactiva (hiposmia), baixades en la tensió arterial o estrenyiment, constitueixen biomarcadors precoços del Parkinson. Aquests símptomes precedeixen el diagnòstic durant anys, ja que quan les complicacions motores apareixen, més del 40% de les neurones dopaminèrgiques ja han mort. Això fa que el diagnòstic tardà sigui un dels principals obstacles per tractar el Parkinson, i aquesta situació s'agreuja en el cas de les dones, ja que solen ser diagnosticades més tard que no els homes. Com així?
Un dels motius és purament biològic. El Parkinson és dues vegades més freqüent en homes que en dones, i l'edat d'inici en ells és més primerenca.
Qüestió de sexe?
Tot i que la causa subjacent d'aquesta notable diferència es desconeix, els estrògens juguen un paper clau. Aquestes hormones es troben en nivells més alts durant els anys de reproducció i disminueixen durant la menopausa, que és quan s'atura el cicle menstrual i la incidència del Parkinson s'iguala a la dels homes. Sembla que els estrògens actuen com a escuts contra els principals mecanismes de la neurodegeneració. Malgrat això, les dones en edat reproductiva poden desenvolupar el Parkinson. Tot i que és una malaltia associada a l'envelliment, no és exclusiva de persones grans. A Espanya, un 15% dels casos es diagnostiquen abans dels 45 anys. Les causes continuen sent desconegudes, per la qual cosa es diu que és una malaltia idiopàtica. Com que no en coneixem l'origen, actualment no té cura, però hi ha tractament, especialment per als símptomes motors.
Altres factors, com l'estil de vida, els aspectes socials i culturals, o la simptomatologia heterogènia, poden ocultar el Parkinson en les dones. Més enllà de la biologia, les dones amb Parkinson formen part d'un col·lectiu que ha passat desapercebut al llarg de la història de la recerca i els assaigs clínics. Tenen en un estigma social, fruit de la manca de referents femenins i de la imatge estereotipada d'un home gran, blanc i amb tremolor que sovint es relaciona amb la malaltia. A més, s’hi suma l'estigma associat al rol de gènere, segons el qual encara preval la idea de «dona cuidadora» que s'encarrega de la casa, els fills i la feina, atribuint el cansament, l'estrès i les dificultats per dormir al ritme de vida i no al possible inici del Parkinson.
La tríada de la dona: depressió, dolor i fatiga
En aquest context, les dones tendeixen a manifestar més depressió, fatiga i dolor. També experimenten canvis més freqüents en el pes, suor excessiu i pèrdua d'olfacte i gust. D'altra banda, els homes presenten més sovint problemes de llenguatge, hipersexualitat i reducció en l'expressió facial (hipomímia).
La rigidesa i els bloquejos en la marxa són més comuns en homes, mentre que el tremolor i les caigudes recurrents són més freqüents en les dones. Així mateix, comorbiditats com l'artrosi o l'osteoporosi hi poden influir. A més, les dones sovint experimenten més efectes adversos provocats pel tractament farmacològic, com moviments erràtics involuntaris (discinèsies) i fluctuacions en els símptomes. Aquests efectes es veuen influenciats per aspectes propis de la dona, com la menstruació, la menopausa, l'embaràs o els cicles hormonals. Diversos canvis hormonals estan directament relacionats amb les fluctuacions dels símptomes i l'eficàcia dels medicaments. Per exemple, durant la fase premenstrual, sovint es produeix un empitjorament motor, possiblement a causa de la reducció dels nivells d'estrògens.
Figura 2. Factors influents en el diagnòstic i els símptomes comuns en les dones amb Parkinson.
Quant a la progressió, estudis recents suggereixen que l'evolució dels símptomes motores és una mica més favorable en les dones. No obstant això, les dones perceben més afectació funcional per dur a terme les activitats de la vida quotidiana.
I pel que fa al funcionament cognitiu, qui té més risc de progressar cap a la demència? Davant de les notables diferències descrites entre homes i dones, podem esperar variacions? Quins indicadors són els més sensibles per identificar un declivi cognitiu? Són els mateixos per a homes i dones? Aquestes són preguntes sense una resposta clara, però el grup de Neuropsicologia i Cognició treballarem per aportar el nostre granet d’arena.
Independentment del gènere, definir el perfil cognitiu ens permetrà predir la progressió de la malaltia i identificar les persones amb més risc de patir demència. En última instància, comprendre com la malaltia es manifesta en ambdós sexes és clau per garantir-ne el tractament més adequat. Aquesta premissa guiarà la nostra investigació.
REFERÈNCIES
1. Balestrino, R., & Schapira, A. H. V. (2020). Parkinson disease. European Journal of Neurology, 27, 27-42. https://doi.org/10.1111/ene.14108
2. Heimrich, K. G., Schönenberg, A., Santos-García, D., Mir, P., Coppadis Study Group, & Prell, T. (2023). The Impact of Nonmotor Symptoms on Health-Related Quality of Life in Parkinson's Disease: A Network Analysis Approach. Journal of Clinical Medicine, 12(7), 2573. https://doi.org/10.3390/jcm12072573
3. Santos-García, D., Laguna, A., Hernández-Vara, J., de Deus Fonticoba, T., Cores Bartolomé, C., Feal Painceiras, M. J., ... On Behalf Of The Coppadis Study Group. (2023). Sex Differences in Motor and Non-Motor Symptoms among Spanish Patients with Parkinson’s Disease. Journal of Clinical Medicine, 12(4), 1329. https://doi.org/10.3390/jcm12041329
4. Subramanian, I., Mathur, S., Oosterbaan, A., Flanagan, R., Keener, A. M., & Moro, E. (2022). Unmet Needs of Women Living with Parkinson's Disease: Gaps and Controversies. Movement Disorders: Official Journal of the Movement Disorder Society, 37(3), 444–455. https://doi.org/10.1002/mds.28921
5. Tolosa, E., Garrido, A., Scholz, S. W., & Poewe, W. (2021). Challenges in the Diagnosis of Parkinson's Disease. The Lancet Neurology, 20(5), 385–397. https://doi.org/10.1016/S1474-4422(21)00030-2