Torna Naukas Palma, el xou de ciència més important d'Espanya

L’esdeveniment de divulgació científica tindrà lloc el proper 5 d’octubre a l’Auditori Mallorca del Palau de Congressos de Palma

Naukas Palma: 360° de Ciència torna a Palma amb interessants ponències presentades pels investigadors i investigadores de la Universitat de les Illes Balears (UIB), d’altres centres de recerca de les Illes Balears i de la resta d’Espanya. L’esdeveniment tindrà lloc el proper 5 d’octubre a l’Auditori Mallorca del Palau de Congressos de Palma en dues sessions, de matí i d’horabaixa, de 10 a 13.30 hores i de 17 a 20 hores. En total hi participaran 14 investigadors de les Illes Balears i divulgadors especialitzats en la comunicació de la ciència procedents de les nostres illes i d’altres llocs d’Espanya. En aquesta ocasió, els temes que es tractaran estan vinculats a literatura, llengua, dret penal, pol·linització de plantes, psicologia, aprenentatge automàtic (machine learning) i física, entre d’altres.

Naukas Palma: 360° de Ciència, organitzat per tercer any consecutiu per la Universitat de les Illes Balears —a través de la Unitat de Divulgació i Cultura Científica— conjuntament amb els responsables estatals de Naukas, és un xou de ciència o esdeveniment de divulgació científica —el de més repercussió d’aquestes característiques que s’organitza cada any a Espanya— en el qual cada ponent intervé durant uns 20 minuts aproximadament, amb un llenguatge molt planer, atractiu i comprensible per a tothom, sobretot per tractar de captivar l'auditori i, si convé, amb l'ajut d'altres elements artístics, audiovisuals, teatrals o musicals. Naukas Palma: 360° de Ciència s’adreça a tot tipus d’espectadors: públic familiar i de totes les edats, alumnes de primària i secundària, estudiants universitaris, professors i investigadors. Només cal estar disposats a passar una estona entretinguda gràcies a la divulgació de la ciència, i a gaudir de l’espectacle!

Els objectius de Naukas Palma: 360° de Ciència són diversos: en primer lloc, valorar, difondre i divulgar el coneixement que atresoren la UIB i altres centres de recerca, i donar a conèixer els avanços científics i fer-los arribar a la societat; en segon lloc, fomentar les vocacions científiques entre els joves i contribuir a la millora de la formació, la cultura i els coneixements científics tant dels joves com, en general, de tota la societat, i finalment, en tercer lloc, popularitzar la ciència i la divulgació científica i fer-la més accessible a tothom.

V Concurs de Divulgació Científica de la UIB

En el decurs de l’esdeveniment tindrà lloc el lliurament dels premis del V Concurs de Divulgació Científica de la UIB, adreçat al personal investigador d’aquesta universitat, amb la col·laboració de la plataforma The Conversation. A més de l’exposició dels projectes de recerca dels investigadors de la UIB, a Naukas Palma: 360° de Ciència també hi participaran el Cor de Dones de la UIB, A l'Octava Coral SpiritualMallorca, la Colla de Dimonis de Son Sardina EnFOCats, els glosadors Maria Isabel Servera i Mateu Xurí i la Colla de Xeremiers Tomàs i Miquel.

Amb l’esdeveniment Naukas Palma: 360° de Ciència hi col·laboren l’empresa Redeia, el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Palma.

Programa Naukas Palma: 360° de Ciència dia 5 d’octubre de 2024 a l’Auditori Mallorca del Palau de Congressos de Palma:

SESSIÓ DE MATÍ:

10-10.10 h Cor de Dones de la UIB. Direcció: Lidia Fernández; piano: Maria Antònia Gomis

10.10-10.20 h Presentació de l’esdeveniment: Javier Peláez, Antonio Martínez Ron i Adrián García (El físico barbudo)

10.20-10.40 h José Miguel Viñas: «La entretenida meteorología balear»

10.40-11 h Maria Isabel Ripoll (Departament de Filologia Catalana de la UIB): «Ramon Llull o l’art de transformar la ciència en literatura»

11-11.20 h Joana Cursach (Departament de Biologia de la UIB) i Joshua Borràs (Departament de Biologia de la UIB): «La polinización de las plantas: sexo y mentiras»

11.20-11.40 h Joaquín Sevilla: «Formas y sombras»

11.40-12 h Descans

12-12.20 h Pablo Rosillo (IFISC): «¿Puede un ordenador cantar flamenco?»

12.20-12.40 h Conchi Lillo: «El ojo que todo lo ve»

12.40-13 h Marta Rivera Zurita (Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica de la UIB): «Viaje al centro de la lengua»

13-13.20 h Gemma Marfany: «Muerte en una noche de verano»

13.20-13.40 h Adrián Garcia Candel (físic i divulgador científic): «Nos vemos en el mosh-pit: la física que aprendí con el heavy metal»

Tancament de la sessió de matí

SESSIÓ D’HORABAIXA:

17-17.10 h Coral Spiritual Mallorca A l'Octava. Direcció: César Reda; piano: Margalida Roca

17.10-17.20 h Presentació de la sessió d’horabaixa: Javier Peláez, Antonio Martínez Ron i Adrián García (El físico barbudo)

17.20-17.40 h Miguel Santander: «La ciencia: todo mal»

17.40-18 h María Isabel Montserrat Sánchez-Escribano (Departament de Dret Públic de la UIB): «Los deepfakes en la encrucijada del Derecho Penal: ¿innovación o amenaza?»

18-18.20 h Descans

18.20-18.40 h Espectacle amb els Dimonis enFOCats (Associació Cultural Dimonis de Son Sardina Enfocats)

18.40-19 h Alejandro Gálvez Pol (Departament de Psicologia de la UIB): «Pensamientos viscerales: cómo los órganos moldean nuestra mente»

19-19.20 h Laura Morán: «69»

19.20-19.40 h Glosadors (Maria Isabel Servera i Mateu Xurí) i colla de xeremiers (Tomàs i Miquel)

19.40-19.50 h Lliurament dels premis del V Concurs de Divulgació Científica de la UIB

20 h Cloenda de Naukas Palma

Els ponents de les Illes Balears i un avançament de les seves intervencions:

— Maria Isabel Ripoll (Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General, UIB): «Ramon Llull o l'art de transformar la ciència en literatura». A la Mallorca del segle XIII, un savi cristià que no tenia coneixements reglats, va dedicar tota la vida adulta a investigar com funcionava el món i a descobrir les múltiples facetes de l'home. Per això, necessitava entendre els mecanismes que, a l'edat mitjana, explicaven el perquè de les coses i, alhora, necessitava transmetre el coneixement adquirit a tothom. Aquest savi era Ramon Llull i a la ponència t'explicarem la feina que va fer per difondre la seva producció intel·lectual.

— Maria Isabel Montserrat Sánchez-Escribano (Dept. de Dret Públic, UIB): «Els hipertrucatges (deepfakes), una disjuntiva del dret penal: innovació o amenaça?». En aquesta ponència s'exploraran els hipertrucatges com a part d'aquesta tecnologia emergent de què tant es parla avui dia: la intel·ligència artificial. La ponència abordarà la seva doble faceta, com a innovació i com a amenaça per a les persones, per analitzar, a través d'un enfocament pràctic i des de l'òptica del dret penal, l'impacte que tenen en els nostres drets fonamentals, així com les respostes legals actuals i futures necessàries per afrontar els desafiaments que plantegen.

— Joana Cursach (Dept. de Biologia, UIB) i Joshua Borràs (Dept. de Biologia, UIB): «La pol·linització de les plantes: sexe i mentides». La pol·linització de les plantes, és a dir, la transferència de pol·len des dels òrgans sexuals masculins als femenins, no sempre és una relació en què les dues parts en surten beneficiades. De fet, s'estima que al voltant del 5 per cent de les plantes amb flor tenen pol·linització per engany, és a dir, atrauen els pol·linitzadors i obtenen el servei de la pol·linització, però aquests, en canvi, no obtenen cap recompensa. Les estratègies són diverses (engany alimentari, per lloc de posada o sexual) i s'explicaran a la ponència a través de diversos exemples. Alguns casos els tenim molt a prop, perquè a la flora de les illes Balears també en trobam alguns exemples!

— Marta Rivera Zurita (Dept. de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, UIB): «Viatge al centre de la llengua». En aquesta xerrada explorarem el procés d'aprenentatge de llengües com a finestra privilegiada per entendre el funcionament del cervell en relació amb el llenguatge. Acompanyau-nos en un viatge al centre de l'aprenentatge de llengües, on el cervell serà el nostre millor aliat.

— Alexandre Gálvez Pol (Dept. de Psicologia, UIB): «Pensaments viscerals: com els òrgans modelen la ment». Aquesta xerrada revela com i per què els òrgans interns afecten les emocions, percepcions i decisions quotidianes, i posa així de manifest l'estreta relació entre el cervell i l'interior del cos.

— Pablo Rosillo (IFISC): «Un ordinador pot cantar flamenc?». El flamenc és una música molt lligada a la història, tradició i cultura d'Espanya i dels pobles andalús i gitano. Ja només per això és interessantíssim estudiar-lo, però si ens hi endinsam més des d'una perspectiva quantitativa, hi descobrim patrons rítmics i lèxics que posen la pell de gallina. En aquesta xerrada repassarem breument la història del flamenc, escoltarem exemples dels artistes més grans i posarem a prova el coneixement del públic. Posteriorment, descriurem els primers estudis de flamenc computacional. Finalment, exposarem les conclusions del nostre darrer treball, en què exploram quantitativament el vocabulari utilitzat en les lletres de flamenc i aconseguim que un algorisme d’aprenentatge automàtic (machine learning) aprengui a diferenciar estils de flamenc.

— Adrián Garcia Candel (físic i divulgador científic): «Ens veiem al mosh-pit: la física que vaig aprendre amb el heavy-metal». La física estadística és una branca no tan coneguda de la física. I malgrat això, la podem trobar en un munt de situacions quotidianes, com en cuinar unes sopes, als embossos de la via de cintura de Palma o a la nevera amb la síndria que t'emportes a la platja des Trenc. Però de tots aquests moments quotidians governats per la física, el meu favorit és un de molt fosc, ple de gent amb aspecte amenaçador, música eixordadora i un toc de violència amistosa: els concerts de heavy-metal. Així que en aquesta xerrada us explicarem què pot aportar la música mètal a la física i com movent aquesta cabellera mentre aixeques les banyes pots aprendre molt més del que sembla.

Documents relacionats

Altres pàgines relacionades

Amb la col·laboració de: